Les infermeres i infermers catalans, representats en aquesta Comissió de crisi de la Prescripció Infermera, ens havíem imposat un calendari per assolir el nostre objectiu: l’aprovació d’un text normatiu pel desplegament de la prescripció infermera a Catalunya.

El calendari es va iniciar en el moment en què va entrar en vigor el Reial Decret estatal 954/2015, el desembre de 2015. Des de llavors hem anat fent passos importants orientats a aconseguir el que les infermeres d’aquest país necessitem: l’emparament legal d’una pràctica consolidada i integrada en la prestació dels serveis de salut a Catalunya a la que no hi podem renunciar si volem garantir la seguretat de les persones i una atenció de qualitat.

Han estat molts mesos de feina intensa amb el Departament de Salut i amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya en els que hem buscat espais comuns, consens interprofessional i solucions que siguin realistes i aplicables al nostre sistema de salut. Hem treballat i ho seguim fent sense fer soroll, intentant que res distorsioni l’objectiu final.

Estem al final d’aquest calendari perquè ja no podem concedir més temps. El proper 1 de juliol farà dos anys que el Departament de Salut va contraure el compromís amb nosaltres  d’elaborar el redactat del text normatiu pel desplegament de la prescripció infermera a Catalunya. Temps més que suficient per a que aquest compromís es transformi en realitat.

Estem a la recta final i davant d’un mes de juny decisiu pels nostres interessos.

En el marc estatal, també sembla que hi ha moviments per a un principi d’acord entre el Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España i el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos que es tornarà a abordar al pròxim Consejo Interterritorial del dia 21 de juny per a la constitució d’un grup de treball. Poc concret tot plegat.

Sempre hem mostrat tot el suport a qualsevol iniciativa que pugui millorar aquesta situació però, sobretot, mantenim la confiança en assolir aquest text normatiu català abans del 30 de juny. Però no baixem la guàrdia. Cal que ens preparem per demostrar, si s’escau, quines conseqüències se’n deriven si les infermeres seguim el Reial Decret a ulls clucs en termes de col·lapse del sistema de salut, d’estalvi de recursos econòmics i de pèrdua de temps pels usuaris.

Esperem que no calgui.